Doctor en biologia i socioecòleg. Director general de l'Estudi Ramon Folch (ERF) i membre del Capítol Espanyol del Club de Roma i de Barcelona Global. Ha estat President del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Anteriorment, ha dirigit els serveis ambientals de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya, i ha exercit de consultor ambiental de la UNESCO i de la UE. És membre del Grup d'experts en Energia de la Generalitat de Catalunya.
MITES, REALITATS I SERVITUDS DE L’ENERGIA
L’energia mou el món. La Revolució Industrial ha exaltat aquest fet. Sense energia, la nostra manera de ser i estar s’ensorra. No acabem de ser-ne prou conscients, i menys encara del fet que les fonts energètiques del segle XXI no seran les dels segles XIX i XX. Els combustibles fòssils s’enrariran i s’encariran a un ritme potser superior al desenvolupament de les fonts energètiques alternatives (suposant que ho siguin de debò, d’alternatives). Alhora, no podrem continuar recorrent als processos combustius, si més no com fins ara, a causa dels canvis que introdueixen en la composició de l’atmosfera (canvi climàtic).
Totes les fonts alternatives s’acaben expressant a través del vector elèctric. L’electricitat serà el format energètic dominant en el segle XXI, ja ho és, excepte en la mobilitat. En pocs anys, segurament també en aquest sector ho serà. Això comportarà molts canvis, tant en els nostres hàbits quotidians, com en l’estructura del territori. En tot cas, no continuarem disposant de les quantitats d’energia que hem tingut en el segle passat. S’imposa la gestió de la demanda, per damunt de la tradicional gestió de l’oferta. L’eficiència, l’estalvi i la suficiència són els tres reptes sociològics que caldrà superar satisfactòriament. Com s’hauran d’abordar? Els poders locals hi tindran molt a dir.
Salvador Rueda
Director de l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona, des de la seva fundació el 5 de juny de 2000. És Llicenciat en Ciències Biològiques i Llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona, Diplomat en Enginyeria Ambiental pel Ministeri d’Indústria i Energia, i Diplomat en Gestió Energètica per la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha ocupat càrrecs de direcció als Departaments de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya (1992-2000), de l’Ajuntament de Barcelona (1986-1992) i a l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs (1980-1986). Va ser membre del Comitè d'Experts de Medi Ambient Urbà de la UE (DGXI) des del març de 1994 fins al 1998.
Ha desenvolupat treballs de planificació en els següents àmbits: plans estratègics i ordenació del territori, urbanisme, verd urbà, mobilitat, espai públic, metabolisme urbà (energia, aigua, contaminació atmosfèrica, soroll i residus) i cohesió social. És autor dels llibres: Ecologia Urbana: Barcelona i la seva Regió Metropolitana com a referents (1995) i Barcelona, ciutat mediterrània, compacta i complexa. Una visió de futur més sostenible (2002), a més de ser redactor i coordinador del Libro Verde de Medio Ambiente Urbano (2006).
MODELS DE GESTIÓ ENERGÈTICA, MODELS DE GESTIÓ URBANA
Aquesta ponència revisa la relació existent entre la complexitat en els models d’organització urbana i el consum de recursos, tot plantejant que els reptes i objectius de la sostenibilitat són avui, principalment, un problema de gestió.
Emili Lonca
Director de l’Agència de l’Energia de Lleida. És Llicenciat en Biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Màster en Prevenció Riscos Laborals per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). És Professor de la Universitat de Lleida (UdL) i ha realitzat estades com a professor convidat en diferents universitats internacionals.
ACCIONS DE L’AGÈNCIA DE L’ENERGIA DE LLEIDA EN L’HORITZÓ DEL 2020
La ponència tracta els tres tipus d’accions que han estat els objectius prioritaris de l’Agència des del seu inici:
- les accions desenvolupades amb el propòsit de millorar l’estalvi i l’eficiència energètica dels edificis municipals (telegestió, renovació d’instal·lacions, rehabilitació...)
- les accions orientades a promoure instal·lacions productores d’energies renovables (fotovoltaica)
- la prestació de recursos i serveis als municipis lleidatans, tot oferint una eina de comptabilitat i gestió energètica, així com assessorament tècnic i formació als tècnics/ques municipals
Marga Estorach
Tècnica responsable de l’Agència de l’Energia de les Terres de l’Ebre. És Llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha estat responsable de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat del Consorci de Serveis Agroambientals de les Comarques del Baix Ebre i Montsià. Ha realitzat i coordinat diversos estudis i projectes al voltant de l’estalvi i l’eficiència energètica, la sostenibilitat i el paisatge a les Terres de l’Ebre.
PER UNA ECONOMIA BASADA EN L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
A nivell territorial, les Terres de l’Ebre destaquen per una gran concentració d’instal·lacions energètiques, ja siguin hidràuliques, nuclears, de cicle combinat o renovables, que no repercuteixen de manera justa en els avenços del territori. Aquest fet ha generat diversos conflictes socials relacionats amb l’energia.
En l’àmbit local o municipal, l’Agència de l’Energia de les Terres de l’Ebre vol apostar per un model energètic on les administracions locals siguin un dels principals actors. És necessari i urgent un canvi en la gestió integral de l’energia. Aquest canvi ha d’afectar des de la producció, passant per la distribució i la implantació de tecnologies emergents, fins a la sensibilització en tots els àmbits relacionats amb l’estalvi energètic.
Des de l’Agència es treballa per aconseguir una economia basada en l’eficiència energètica i les energies renovables, amb l’objectiu d’obtenir un desenvolupament energètic sostenible, tant en edificis com en instal·lacions públiques, així com per promoure pobles i ciutats eficients i autosuficients pel que fa a l’abastament energètic.
Ramon Castellví
Cap de serveis de l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Reus. Enginyer Industrial, Màster en Gestió Ambiental, Màster en Dret Ambiental i MBA per l'Universitat Rovira i Virgili. En el període 1998-2000 va treballar per l'empresa privada en l'àmbit de l'enginyeria en les plantes industrials: TAQSA, Poliglass i Grupo Derivados Forestales. Des de l’any 2000 fins a l’actualitat forma part de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Reus.
Balanç D’actuacions de L’Agència Local de l'Energia a Reus
Andreu Moià
Professor del Departament de Física de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i Director de la Càtedra Sampol.
SMART-GRID: EL CAS DEL PARCBIT I LA UIB
El ParcBit (Parc Balear d’Innovació Tecnològica) i la Universitat de les Illes Balears (UIB) disposen d'una xarxa de districte de trigeneració, amb sistemes solars tèrmics i fotovoltaics, on ara s'està incorporant el cotxe elèctric. Això requereix una millora contínua dels sistemes de gestió i de les xarxes per evitar col·lapses i ineficiències, que s'engloben dins d’una línia de recerca anomenada SmartGrid i SmartBit.
Jordi Pujol
Gerent del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya. Llicenciat en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha realitzat cursos de Doctorat en Sociologia per la UAB i és Postgrau en Funció Gerencial de les Administracions Públiques per ESADE Business School. Exerceix com a consultor en el disseny, implementació i avaluació de polítiques públiques. Ha estat professor a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, a la Facultat de Dret, i a la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona (UdG). Ha treballat en l'àmbit local com a tècnic municipal.
POLÍTIQUES PÚBLIQUES. DEL MONITORATGE A L’AVALUACIÓ
La presentació planteja les polítiques públiques com una oportunitat d’actuar. Aquesta oportunitat ha de servir per resoldre una qüestió que es planteja com a insatisfactòria i per millorar, com a resultat, la situació de partida.
Així, revisa el procés de definició i execució de les polítiques públiques, tot diferenciant entre el monitoratge i l’avaluació, i emfatitzant la importància d’analitzar i avaluar els seus resultats i impactes.
Iñaki Gili
Secretari tècnic de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic. És economista per la Universitat de Barcelona (UB), Màster en Finances i Postgraduat en Gestió Ambiental. Des de fa anys, ha desenvolupat les seves tasques professionals en el camp de les relacions entre l'economia i el medi ambient. En un inici, es va centrar en l'àmbit de les empreses i el medi ambient, però des de l’any 2005 treballa en el camp del canvi climàtic. Ha format part de la delegació catalana, espanyola o europea a les cimeres i reunions mundials sobre canvi climàtic. És autor de diverses publicacions i articles.
METODOLOGIES DE CÀLCUL D’EMISSIONS DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLE
S'està desenvolupant una gran quantitat de metodologies de càlcul d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. Cadascuna respon i és útil per a diferents objectius. Per això, es parla de la petjada de carboni, dels inventaris d'emissions locals (per exemple, dels inclosos en un PAES), o de les emissions d'un Estat o regió.
Podria semblar contradictori que calculem emissions de gasos d’efecte hivernacle de manera diferent, però saber quin és l'enfocament i limitacions de cada metodologia, i la informació que ens pot proporcionar, ens ajudarà a optimitzar els seus resultats.
Enric Coll
Tècnic de la Gerència de Serveis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona i tècnic de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. És Llicenciat en Ciències Ambientals per la UAB i postgrau en Participació ciutadana i desenvolupament sostenible. He estat tècnic municipal de Medi Ambient i Serveis a l'Ajuntament de Tiana durant gairebé 10 anys, col·laborador de l'Associació de municipis catalans per a la recollida selectiva porta a porta, i consultor ambiental en l'àmbit dels residus i la gestió ambiental municipal, entre d'altres.
DESGEL 3.0: PROGRAMA DE DIAGNÒSTIC I CÀLCUL D’EMISSIONS DE GEH. UNA EINA DE SUPORT AL PACTE D’ALCALDES I ALCALDESES
DESGEL Programa de Diagnòstic Energètic i Simulador de Gasos d'Efecte hivernacle Locals, versió 3.0, és una eina per mitigar el canvi climàtic i de suport al seguiment dels compromisos del Pacte d'alcaldes i alcaldesses, elaborada pel Grup de treball d'Energia i Canvi Climàtic de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.
DESGEL 3.0. permet, entre d'altres aspectes, avaluar els consums energètics i d’emissions de gasos d’efecte hivernacle del municipi, i avaluar el compliment dels objectius fixats en el marc del Pacte d’alcaldes i alcaldesses per l’energia sostenible local.
Javier Gonzalo
Assessor Jurídic de la Federación Nacional de Asociaciones y Municipios con Centrales Hidroeléctricas y Embalses.
Aquesta presentació enumera breument els tributs que poden imposar els ajuntaments a les centrals de producció d’energia elèctrica, en relació a la futura llei de finançament local.
Rubén Labella
Secretari General d’ANMER (Asociación Nacional de Municipios con Instalaciones de Energías Renovables). És llicenciat en Dret i Màster en Medi Ambient per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Actualment, compagina aquest càrrec amb el d’advocat de l’assessoria jurídica d’ANMER. Col·labora en diferents fòrums del sector, així com en la premsa especialitzada (com ara el diari Expansión).
L’OPORTUNITAT EN L’AFECTACIÓ MUNICIPAL DE LES ENERGIES RENOVABLES
Els ajuntaments volen contribuir a un desenvolupament social i econòmic sostenible, entre altres accions, acollint les energies renovables com a noves fonts d’energia no contaminants. No obstant, els ajuntaments reclamen un ordre i planificació correctes per ubicar i desenvolupar aquest tipus d’energies als seus municipis, ja que sorgeixen conflictes d’interessos entre els sector energètic i els ajuntaments en matèria urbanística, ambiental, etc. De la mateixa manera, existeix la necessitat de mantenir un diàleg més fluid amb les administracions autonòmiques en les tramitacions de la normativa, els concursos, les adjudicacions, etc.
L’oportunitat dels municipis requereix que tots els agents implicats en el sector es posin d’acord per dinamitzar les tramitacions i l’adopció d’acords previs en la política de redistribució de la riquesa que es crea. Part d’aquesta riquesa s’ha de destinar a dinamitzar econòmicament els territoris afectats tant des del punt de vista públic com privat.
Pere Navarro
Cap de l’Àrea d’Aprofitaments Fusters i Biomassa del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC). Enginyer de Forests, té experiència en el desenvolupament d’operacions forestals (aprofitaments), estudis forestals i estudis de mercat. Actualment, treballa en el seguiment dels aprofitaments forestals, la prospecció dels mercats de la fusta i la xarxa de camins i vies forestals, a més d’analitzar la utilització d’altres biomasses llenyoses per al compostatge i la bioenergia. Està involucrat en diversos projectes regionals, nacionals i internacionals, com ara Innobiomassa, Woode3, RoKFOR i UNCI'PLUS, dedicats a la recerca, la promoció i la transferència de tecnologia, i la difusió dels usos de la fusta en diferents escales.
L’ús de la biomassa forestal com a font energètica en el món local pot ser una alternativa davant de possibles pujades de preus de les energies actuals, a més de ser una solució que contribueix a mitigar el canvi climàtic.
La biomassa forestal no és només un recurs energètic, també és un recurs sostenible que propicia el desenvolupament econòmic del territori, fonamentalment per la creació de llocs de treball i el manteniment de les estructures rurals.
La biomassa forestal com a font energètica contempla diferents fases: l’aprofitament i gestió forestal, el transport, l’assecatge i estellat, i la pel·letització, així com les activitats logístiques associades a la seva distribució als centres consumidors. D’altra banda, es podrien promoure els cultius energètics, fet que suposaria una font d’ingressos per a la pagesia i serviria com a alternativa a l’abandonament de les terres agràries de baix rendiment, al temps que permetria augmentar l’oferta de biomassa.
Joan Salvadó
La promoció de l'ús de la biomassa local : el projecte de biomassa al Lluçanès
Pere Roura
Catedràtic del Departament d’Enginyeria de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i Cap de l’Àrea de Bioenergia i Biocombustibles de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). Té més de 25 anys d’experiència docent i investigadora. Des de l’any 1989, treballa en qüestions relacionades amb la bioenergia i els biocombustibles. Ha realitzat estades com a investigador visitant a la University of Leeds (Regne Unit), la Université de Sherbrooke (Québec, Canada) i el National Renewable Energy Laboratory (Golden, CO, USA). Actualment, realitza la seva activitat de recerca a l’IREC, intentant desenvolupar noves tecnologies que permetin aprofitar, principalment, les matèries primeres produïdes per la fotosíntesi.
L’oportunitat dels petits municipis en la producció energètica
Aquesta ponència ofereix un inventari de les necessitats energètiques, els recursos, les tecnologies de producció i emmagatzematge, i la seva aplicabilitat local, a nivell de mancomunitats i comarcal. També, tracta les formes de suport de l’administració a diferents nivells, en el marc del nou pla de l’energia a Catalunya.
Núria Albà i Maria Crehuet
Núria Albà és alcaldessa de Senan (Conca de Barberà) i fundadora de l´Associació de Micropobles de Catalunya (AMC). Maria Crehuet és Alcaldessa d'Ordis (Alt Empordà).
ENERGIA, DE L’ECOPOBLE A L’ECOCOMARCA
Presentació de l’experiència d’un micropoble amb un projecte d’energia fotovoltaica en què el municipi actua com a productor i com a consumidor.
Laura Megias
Tècnica del Servei de Desenvolupament Rural del Consorci del Lluçanès. Llicenciada en Geologia per la Universitat de Barcelona i Màster en Gestió i Intervenció del Paisatge per la Universitat Autònoma de Barcelona. Treballa en l'àmbit del Lluçanès des de 2003, en temàtiques relacionades amb el desenvolupament rural. Actualment, les seves línies de treball es concreten en el desenvolupament rural, l'assessorament al sector primari i la gestió i preservació del medi natural. Entre els anys 2003 i 2007, ha estat AODL de l'Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau, com a coordinadora del Telecentre SBG. Durant el període comprès entre 1997 i 2003, va desenvolupar la seva activitat professional en el grup de recerca Patrimoni-UB de la Universitat de Barcelona, elaborant informes tècnics sobre la degradació, conservació i restauració del patrimoni arquitectònic, i col·laborant en la gestió del grup de recerca.
El Servei de Desenvolupament Rural del Consorci per a la Promoció dels Municipis del Lluçanès va impulsar l'any 2005 el projecte Biomassa del Lluçanès, per dur a terme un projecte transversal de foment de les energies renovables, desenvolupament econòmic comarcal i gestió forestal sostenible. El projecte fomenta la promoció i producció de la biomassa com a font d'energia renovable i com a font d'ingressos per als productors d'estella i pèl·let.
Les nou calderes instal·lades a equipaments públics han produït, des de la seva posada en marxa els anys 2007 i 2008, més de 910.000 kWh d'energia, amb un consum mitjà anual de 205 tones de biomassa. Les dades obtingudes mostren un estalvi econòmic notable pel que fa a l'ús de gasoil, que oscil·la entre el 25% i el 67%, segons la potència de la caldera i el tipus de biocombustible. Això ha comportat també una reducció significativa de les emissions de CO2, d'unes 3.400 tones anuals.
José Antonio Robles
Pagès de professió, va néixer a Màlaga i va arribar a Catalunya als 2 anys. Des dels 14 anys, resideix a Cabacés. Des del juny de 1995, és l’Alcalde de Cabacés. Aquesta darrera legislatura és també el President de Consell Comarcal del Priorat.
ENERGIES RENOVABLES, GARANTIA D’UN TERRITORI
Presentació d’un cas pràctic sobre com la producció d'energies netes és compatible amb
el conreu de finques i amb la producció agrícola.
el conreu de finques i amb la producció agrícola.
Pere Roura
Tècnic d’Estalvi i Eficiència Energètica de l’Institut Català d’Energia (ICAEN). Enginyer Industrial.
presentació del pla 2000ese
Presentació de la nova línia d’ajuts per a l’impuls de les empreses de serveis energètics, enfocada en la vessant municipal del Pla.
Ferran Vallespinós
Doctor en Ciències Biològiques. Ha estat professor de les Universitats de Barcelona, Palma de Mallorca i Politècnica de Catalunya, i és investigador científic del Consell Superior d’Investigacions Científiques. Ha dirigit nombrosos treballs relacionats amb la gestió sostenible del medi ambient, especialment a l’àmbit del litoral. Ha estat també alcalde del municipi de Tiana (Maresme) des del 1995 fins el 2007. Des d’aquesta data i fins a l’actualitat, desenvolupa el càrrec de Coordinador de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.
MODEL DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA COM A ESTRUCTURA DE SUPORT AL PACTE D’ALCALDES I alcaldesses: FINANÇAMENT D’ACCIONS D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I D’IMPLANTACIÓ D’ENERGIES RENOVABLES
El Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses és una oportunitat per als governs locals d’abordar la mitigació del canvi climàtic, mitjançant la implantació d’energies renovables i la millora de l’eficiència energètica. La Diputació de Barcelona va ser la primera estructura de suport (novembre de 2008) i en el seu paper de promoció de l’adhesió dels municipis (150 a data d’avui) ha elaborat 120 Plans d’Acció d’Energia Sostenible, que demostren la necessitat de disposar de mecanismes de finançament per implantar les inversions necessàries per acomplir els compromisos de reducció de GEI.
La ponència explica el Programa ER_DIBA (d’un volum de 500 M€) i els acords de finançament amb el Banc Europeu d’Inversions i altres mecanismes de suport (com el programa ELENA). També, presenta un balanç actualitzat dels resultats assolits en l’aplicació del programa i s’analitzen tant les barreres com les oportunitats detectades des d’un enfocament totalment pràctic, responent a l’experiència.
Jofre Ayala
Membre de la Junta Directiva de l’Associació d’Empreses de Serveis Energètics i Senior Executiu a Johnson Controls). Enginyer Tècnic Industrial i Master in Business Administration (MBA).
casos pràctics d’aplicacions d’empreses de serveis energètics
La presentació ofereix una breu introducció d´ANESE i del model de negoci de serveis energètics amb contractes de rendiment energètic. Explicació dels mecanismes financers amb casos pràctics.
José Enrique Vázquez
President del Grup de Gestors Energètics de Catalunya, iniciativa patrocinada per l’Institut Català d’Energia, encaminada a promoure l’intercanvi d’experiències i d’informació entre tots els professionals i les professionals que treballen en les àrees energètiques i mediambientals. Està format per tècnics/ques i professionals de diferents sectors d’activitat, tant del sector industrial com del terciari, amb una inquietud comuna: una òptima gestió de l’energia i un màxim respecte del medi.
SITUACIÓ DELS MERCATS ENERGÈTICS
Carlos Villalonga
Vicesecretari de l’Associació Espanyola del Gas (Sedigas) i President de l’Associació Tècnica Europea de la Indústria del Gas (Marcogaz).
PREUS I EVOLUCIÓ DEL MERCAT DEL GAS NATURAL
Descripció de la indústria del gas durant 2010 pel que fa a consum, subministraments externs, noves infraestructures, preus i previsions d’evolució.
David Villar
David Villar
Tècnic de l’Àrea de Planificació Energètica de l’Institut Català d’Energia (ICAEN). Enginyer Industrial. Des de 2006, treballa a l’Àrea de Planificació Energètica de l’Institut Català d’Energia (ICAEN). La seva carrera professional s’ha focalitzat en l’àmbit de les estadístiques energètiques, la modelització del consum i la planificació energètica. Recentment, ha participat en l’elaboració de la nova Prospectiva energètica de Catalunya en l’horitzó de l’any 2030 i de la revisió del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015.
Perspectives de futur del sistema energètic mundial
La intervenció presenta i analitza les previsions de l’evolució del sistema energètic mundial a llarg termini, presentades principalment per l’Agència Internacional de l’Energia, l’organisme internacional competent més prestigiós en matèria d’energia. La ponència se centra en els aspectes bàsics de quantificació de diversos aspectes relacionats amb els combustibles fòssils −demanda, producció, reserves−, emissions de CO2, etc. Aquestes previsions posen de manifest els principals desafiaments energètics mundials de les properes dècades: l’esgotament dels recursos energètics fòssils (petroli, gas natural i carbó) i l’impacte de les emissions de CO2 sobre el medi ambient.
